"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
5 comentaris:
Barcelona amb tranquilitat es una maravella per els sentits.
Barcelona és una de les ciutats més boniques que conec i on més m'hi he sentit a gust. M'agrada molt la teua mirada sobre la ciutat. Com captes eixos instants escadussers que formen part de la quotidianitat. Tens una sensibilitat artística a les fotos que va més enllà de la simple fotografia. Enhorabona.
M'encanta el pati del Museu Marés! (no m'equivoco, oi?). Trobo especialment bonica la foto de la lluna.
Ferran, no t'equivoques, a mi també m'agrada especialment, era un lloc de jocs quan era petita, hi venia amb el meu pare.
Em sembla un dels espais més especials del barri juntament amb... tatxan, tatxan... la plaça Sant Felip Neri!
Publica un comentari a l'entrada