"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimarts, 31 de juliol del 2007
Barcelona
He fet un d’aquests test Tibetans que t’envien, normalment els llenço sense obrir, però avui estava d’humor.
Ha estat curiós el resultat, la veritat és que no és lluny de com em sento aquest últim temps, ja quasi recuperada de l’operació. Un moment tranquil, en el qual les meves prioritats no són ni l’amor ni els diners, i algunes persones importants d’aquests moments. Amb tot, tinc una sensació de tristesa estranya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada