"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dijous, 3 de maig del 2007
Flors blaves
M’agrada el color blau, entre d’altres colors, però especialment el blau.
En psicologia del color, es diu que és el símbol de la profunditat, se li atribueixen efectes calmants i es fa servir en ambients que inviten al repòs.
És el més sobri dels colors freds, transmet serietat, confiança i tranquil•litat. Se li atribueix el poder de desintegrar les energies negatives i afavoreix la paciència, la amabilitat i la serenitat. Malgrat tot això la seva sobreexposició pot produir fatiga i depressió.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada