Torre de Televisió

L’edifici més alt de Berlín és la Torre de Televisió, a l’Alexanderplatz, amb 365 metres d’alçada, visible des de tota la ciutat. Construïda entre el 1965 i el 1969 com a rèplica oriental a la torre de comunicacons de Messedamm. Hi ha un mirador a 200 metres, a on no vaig pujar (tinc vertigen).

El transport a Berlín

La ciutat és tan gran que es fa necessari l’ús del transport públic. Aquest consta de l’U-Bahn (Unterbahn, metro subterràni) i S-Bahn (Schnellbahn, que alterna trams subterranis amb altres a la superfície, inclòs entre edificis). També hi ha autobusos i tramvies. Es pot fer servir la bicicleta, i també es pot fer una passejada pels canals.

També es conserva (es veu que per poc temps) en actiu per pocs vols, l’aeroport de Tempelhof, que està dins la ciutat.

El mur de Berlín

El mur va separar el Berlín Oest del Berlín Est del 13 d’agost de 1961 al 9 de novembre de 1989, la propaganda de l’RDA l’anomenava “mur de protecció antifeixista”, en altres llocs rebia el nom de “mur de la vergonya”.

Després de mesos de protesta i d’exigències de lliure circulació de persones per part de ciutadans orientals, un membre del Politburó, en una conferència de premsa en directe al Centre de Premsa Internacional de Berlín Est , va llegir de passada un full d'un acord del consell de ministres sobre una nova reglamentació dels visats que encara no havia estat aprovat.
A causa de les notícies titulades "El mur és obert!", milers de berlinesos de l’Est van dirigir-se als passos fronterers i van exigir-ne l’obertura. Poc després de les 23h, sense ordres oficials i sota la pressió de les masses un dels passos va aixecar la barrera. La resta de passos van obrir en cadena. Transmès en directe per la TV milers de ciutadans es van dirigir als diversos passos del mur, el matí del 10 de novembre de 1989 milers de persones seguien travessant la frontera sense control.

L'enderrocament de la part del mur de l'interior de la ciutat es va completar el novembre de 1990. Se'n van deixar drets sis fragments com a recordatori històric. La resta del mur va desaparèixer el novembre de 1991.
El fragment més conegut que es conserva del mur voreja el riu Spree entre l'estació Ostbahnhof i el pont Oberbaumbrücke. L'any 1990 es va convocar una trobada d'artistes internacionals perquè el pintessin; ara es coneix com a East Side Gallery i té gaudeix de l'estatus de patrimoni protegit.
Resten fragments a Postdamer Platz, i alguns han viatjat anant a Bon, Munic, Brussel·les, també a la seu de la CIA a Langley (Virginia, EUA).

Tota aquesta informació, i més, la podeu trobar en aquest article de la Wikipèdia.

Berlin

Un dels hotels de la plaça és construït conservant alguns elements arquitectònics de l’antic hotel de luxe que hi havia abans de la guerra, l’Hotel Esplanade, protegits per una espècie de pantalla de vidre.

Berlín

Ja que alguns de vosaltres esteu esperant les fotografies de Berlín, deixo el viatge per més endavant i passo a penjar les fotos d’aquesta gran ciutat. M’ha agradat molt, però Ferran, no sé si hi viuria, és massa gran, jo sóc de mides més petites, Barcelona, Viena… Sempre he dit que si un dia no em trobeu a Barcelona em busqueu a Viena.
Poso més fotografies de la plaça Postdamer, on també hi ha el Sony Center, amb una cúpula futurista preciosa, obra de Helmut Jahn.

Ja hi tornem

Sant Tornem-hi gloriós! Que hi farem!
Les vacances s’han acabat i ja estem un altre cop a Barcelona, amb el ritme normal de cada dia.
Tinc moltes fotografies per repassar, de Berlín i de Tenerife. Ja ho aniré fent, de mica en mica.