"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Quin pati més artístic, què xulo!
Em pregunto què és, com i perquè es fa servir aquest material blau; me'n fas cinc cèntims?
Quines fotos més curioses! Jo vaig anar, ara fa molts anys, a ceràmica. Em relaxava molt. Però, ni de bon tros feia eixes meravelles que tu fas. Salutacions
Darrerament tinc problemes per poder fer comentaris al teu bloc. Abans he intentat dir-te que m'havien semblat molt curioses les fotos del taller. També et comentava que fa anys vaig fer un curset de ceràmica i que m'agradava perquè m'hi relaxava molt. A veure si ara sóc capaç de publicar-lo. Besets
Quines fotos, !!!!! La del pincell, ostres totes , pero totes . Bon dia gentil dama.
Ferran, la pols blava es colorant, es fa servir en pintura, en aquest cas materica.
Francesc, no son problemes teus, jo he tingut alguns comentaris ofensius i he decidit posar la moderacio dels mateixos i no apareixen fins que no els accepto.
Striper, ben posat en l'epoca medieval oi?? Gracies!
La fusta amb les eines em recorda la barraca de ca els meus avis, tot i que feia molts anys que no hi treballava com a fuster el meu avi tenia totes les eines allà. Aquella barraca tenia quelcom especial, la taula de fusta amb totes les marques de formons i serres, la capsa de claus i el calaix amb martells i tenalles.
Era un racó on sovint m'escolava per uns moments fins que arribaven el pare o la mare a treure'm per que no em fes mal.
Publica un comentari a l'entrada