"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
divendres, 14 de desembre del 2007
Barcelona i el comerç
Ara fa mesos, va tancar la Merceria Mogas del carrer Llibreteria. Vivint a Ciutat Vella he pogut anar seguint el tancament de comerços tradicionals i la instal·lació de comerços turístics sense gens de glamour (ja m'enteneu, oi?). Al lloc on hi havia la merceria ara hi ha un supermercat d’aquests que no tanca mai.
Recordo també una botigueta a la plaça Sant Josep Oriol, Molsa, ara hi ha una botiga de souvenirs, camuflada amb el permís de botiga d’esports, on hi venen els típics souvenirs com samarretes del barça, i amb el toro d’Osborne, entre d’altres. No podria l’Ajuntament vigilar més a qui atorga les llicència i cercar comerços de qualitat en llocs especials com aquests? És molt demanar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
El que comentes és una mostra més de la deriva fastigosa que ha agafat Barcelona. I la culpa recau directament en els cràpules que governen la ciutat des de fa 30 anys... però no només. On és l'oposició, denunciant la conversió de la nostra ciutat en un Port Aventura car i sense ànima? On són les mesures per pressionar els partits de govern de la Casa Gran (PSOE i ICV), perquè treballin d'una vegada per una ciutat pels ciutadans, una ciutat de qualitat, i no per una postaleta pels guiris? Quina ràbia i quin fàstic! :-(
Es una pena. La última vez que visitamos Barcelona me quedé maravillado con ese tipo de comercio que puebla las calles de Ciutat Vella y que recorrimos de tu mano. Por desgracia, la desaparición de lo tradicional y su progresiva sustitución por lo temporal, banal e impersonal es el signo de los tiempos. Y sobre todo, algo que no afecta sólo al comercio: en Canarias asistimos a la desaparición de medio rural y no parece que a nadie -al menos a los políticos- le importe demasiado...
Just se m'acaba d'acudir de fer un post sobre la liquidació del comerç tradicional a Ciutat Vella i descobreixo aquest fabulós bloc.
Si no et sap greu lincaré la teva entrada.
Cap problema Joliu! Benvingut!
He trobat les imatges, perquè just avui parlavem de que tanquen Can Fargas i la llibreria Canuda també. Jo volia ensenyar imatges d'aquesta preciositat de merceria, que donava gust de mirar. Com l'ajuntament permet que meravelles turístiques com aquestes es perdin i tanquin? Haurien de tenir ajuts i tot... Precioses fotos, per cert.
He trobat les imatges, perquè just avui parlavem de que tanquen Can Fargas i la llibreria Canuda també. Jo volia ensenyar imatges d'aquesta preciositat de merceria, que donava gust de mirar. Com l'ajuntament permet que meravelles turístiques com aquestes es perdin i tanquin? Haurien de tenir ajuts i tot... Precioses fotos, per cert.
Can Fargas no ho sabia, la Llibreria Canuda si, i també ha tancat el Palacio del Juguete (que s'ha traslladat al carreró del darrera)... I alguna altre que té previst també tancar.
Crec que el problema no és tant l'actualització dels lloguers de renda antiga (justa de cara el propietari per que hi ha botigues que pagaven 130 euros al mes de lloguer en un lloc on altres paguen 6 mil euros), si no la manera com s'ha fet.
La llei no ha permès l'augment del lloguer progressivament, durant tots aquests anys s'haguessin pogut anar actualitzant de mica en mica (no cal arribar als sis mil euros que trobo exagerats). Però no, el canvi es fa de cop i, clar, no es pot assumir.
Publica un comentari a l'entrada