"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dissabte, 30 de juny del 2007
Woody Allen
La meva germana, una amiga i jo varem ser uns dels espectadors que ahir es van trobar la sorpresa de sentir en Woody Allen al clarinet amb dos membres de la banda amb la que toca a NY. La foto no és bona per què és feta amb el mòbil... No ho fa malament, però els altres dos músics, Eddy Davis y Conal Fowkes, són extraordinaris.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada