Sitges

ALBA
Això ha de ser més, això demana més, això reclama créixer,
ser contemplat és més que la meitat de l'ésser:
neix un nou paisatge amb cada nova llum,
ah presència múltiple i diversa,
matís en la fixesa del costum!
Cada objecte es dóna i es dispersa:
no és en ell mateix, és en la llum
que el volta, en la mirada que el completa,
i l'ull mateix no és si no es concreta
en una visió.
Per això elogio l'alba, la promesa, la claror:
jo tornaré a ser jo, retornarà el paisatge
-quina novetat, cada retrobament!-
i tornaré a mirar enamoradament
la ben sabuda església, la previsible platja.
Què hi serà rutina? Què hi serà sorpresa?
I en l'expectativa tènue del celatge,
elogio l'alba i visc en la promesa.
(David Jou, Poemes de Sitges)