"Viure, és confiar malgrat tot; és esperar malgrat tot; és somriure malgrat tot. Però, també és admirar-se, perquè val la pena; també és il·lusionar-se, perquè val la pena; també és somniar, perquè val la pena; i és abraçar-ho tot, perquè, com podríem viure sense abraçar?" (Jordi Llimona). Compartir les meves fotografies en aquest racó vol ser una manera d'abraçar més enllà de la xarxa.
Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006
dimecres, 27 de desembre del 2006
Nadal blau
Ja ens trobem al mig de les festes, ara queda el Cap d’Any i els Reis. Ja ens queden menys àpats.
No hi ha manera de fer entendre a les mares que no cal que comprin tant de menjar? Sempre en sobra, i tornem a casa amb fiambreres plenes de menjar que sols fan que omplir-nos els congeladors. Això si és que ens hi tenim lloc. Si no, l’altre opció és estar-nos les setmanes següents menjant les restes dels àpats nadalencs, el que ens aporta una dieta molt poc variada. I això que el dinar de Sant Esteve és dels més ben pensats, es tracta d’acabar amb les restes del dia de Nadal, no pas de fer-ne de nou... Però com dic, les mares no ho entenen!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Feliz navidad y propero ano nuevo!..xoxox Mucho amor!... Tony
Publica un comentari a l'entrada