“(...) Que es mostri la màxima sol•licitud en l’acolliment dels pobres i dels peregrins, perquè és en ells que s’acull més el Crist (...)” (de la Regla de Sant Benet). Aquest dies he estat a Montserrat, a l’hostatgeria del Monestir. No és el primer cop, la conec bé, i conec, i n’he pogut gaudir un cop més, d’aquest sentit d’acolliment, no sols del cos si no també de l’esperit. I especialment del jo. De l’un mateix per un mateix, sense jutjar, sense preguntes, per la senzilla raó que ets tu, i per això ets prou important per ser acollit. Si algun cop he estat capaç d’acollir ha estat per què aquí me’n han ensenyat. Gràcies.
2 comentaris:
Gràcies per compartir-nos aquestes imatges de Montserrat. D'alguna manera especial, m'has tingut present en aquest paratge i no saps la pau que em fas arribar, la necessito.
Una forta abraçada,
Xavier
Moltes gràcies per fer arribar als amics aquest sentit d'acollida que has pogut experimentar a Montserrat. Sant Benet ens demana, en la Regla Monàstica, que sapiguem acollir l'hoste com si del mateix Crist es tractés. Aquest sentit d'acollida, podem intentar de posar-lo en pràctica cada dia, no tant sols en el monestir, sinó en cada persona que trobem en el nostre dia a dia. No és pas fàcil, però de segur que és una invitació a una experiència de comunió fascinant.
Aquest podria ser el nostre "bon proposit" per al nou anys que ja s'acosta...
Aleix
Publica un comentari a l'entrada