"Una vegada més l'Aschenbach tenia davant seu la meravellosa plaça, aquell conjunt enlluernador d'edificis que la república veneciana oferia als esguards admirats dels navegants, la senzilla manjestuositat del palau i el Pont dels Sospirs, les columnes amb sants i lleons als seus peus, l'ala lateral del temple fabulós que sobresortia d'entre els edificis veïns, la perspectiva de la portalada amb el rellotge gegantí; i mentre ho contemplava, reconeixia que arribar a Venècia per terra, en el ferrocarril, era com entrar en una palau per la porta de darrera, i que calia abordar aquella ciutat, la més inversemblant de totes, com ell ho havia fet: per mar."
(Thomas Mann, La mort a Venècia)
(Thomas Mann, La mort a Venècia)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada