Barcelona

El Carilló del Palau de la Generalitat

Amb motiu de la Mare de Déu de Montserrat el carilló del Palau va tocar el Virolai i algunes sardanes dedicades a la muntanya i a la Moreneta.
Com que treballo al costat, i amb el permís dels caps, uns quants hem pujar al carilló per poder-lo escoltar i veure tocar la carillonista, l’Anna Maria.

Després del concerts, ella mateix ens va explicar algunes coses interessants, algunes de les quals us explico.

El primer carilló que es coneix és del 1510 als països nòrdics.
A Palau n’hi havia hagut un d’anterior del 1927, més petit, amb 13 campanes, i amb teclat i pedalers mecànics. Actualment es troba al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa.

El carilló actual és del 1976, i fou restaurat al 1991. Te 49 campanes fixes i pesa 4.898 quilos, el teclat i el pedaler són manuals.

Campanes fixes vol dir que amb l’esforç de teclejar les tecles, la carillonista ha de fer la força per moure el batall, que és el que és unit a la tecla pel cable. En altres és mou la campana, el que suposa una major força. El nivell de força que es fa, segons l’estil de la peça i del gust de la interpretació, és el que diferencia els estils dels diferents carillonistes.

Es poden consultar els concerts del Carilló del Palau, gratuïts, aquí, s’escolten des del patí dels tarongers els dies que fa bon temps o des de la galeria gòtica si fa mal temps. També es poden escoltar des de la plaça Sant Jaume o pels carrers del voltant. I si es vol pujar a veure els teclats s’ha de demanar abans.

Flors

Sant Jordi

LES ROSES RECORDADES

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril ? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.

Salvador Espriu

Girona

Tot passejant per Girona

Pintades

Això d'anar passejant pel barri cap a la feina, em fa descobrir pintades que no coneixia, ja que les persianes encara són avall quan hi passo.

Fira del cop d'ull

Fira del cop d'ull

Un cop més aquest dilluns de Pasqua, a Banyoles, s’ha realitzat la Fira del cop d’ull. Aquesta fira es realitza el dia següent de la Mare de Déu d’Agost, podeu veure uns posts aquí i aquí. I el dilluns de Pasqua. Aquest cop hi havien mes rampoines que mai... Jo em vaig comprar dos llibres de cuina vells. I em van regalar una sopera kitsch.
Heu vist el palomiton??? Les crispetes que m'havia fet jo amb un d'igual!!! Que bones!!!

Retalls

Pasqua

L'home que vol contemplar, cara a cara, la glòria de Déu a la terra, ha de contemplar aquesta glòria en soledat.

(Edgar Allan Poe)

Malgrat jo encara treballo dos dies, ja us desitjo, ara, unes bones festes de Setmana Santa. Ens retrobem després!

Brussel·les

Últimes fotos de Brussel•les. Primer un restaurant on ens va dur el nostre amfitrió, de la mare d’una cooperant morta al tercer món el somni de la qual era aquest restaurant que coopera amb el 0,7% i on, alguns dels empleats, ho fan desinteressadament; la seva mare el tira endavant en record de la filla morta. Una barreja de menjars d’arreu i un ambient distret i bohemi, amb un racó per picar i prendre el té, li donen un aire agradable.

Per l’altre costat un dels carrers amb restaurants turístics, aparadors de marisc i rètols anunciant musclos (un dels plats típics malgrat sembli estrany) i paelles. La veritat és que a mi, aquests aparadors, no em fan gens de bona pinta. I a vosaltres?

Brusel·les