Aquest bloc va néixer un 6 d'octubre de 2006

divendres, 30 de maig de 2008

Tuixén

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


Tuixén és situada al vessant meridional de la Serra del Cadí. En aquest municipi s’ajunten els rius Mola i Josa, formant el riu la Vansa que dona nom a la vall.
Població dedicada abans al sector primari, boscos i bestiar, actualment viu gràcies al terciari, turisme, restauració i esquí nòrdic.

dimarts, 27 de maig de 2008

Al meu país la pluja no sap ploure

2 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



Una cançó d’En Raimon, del 1983, ja ho deia: Al meu país la pluja no sap ploure

Al meu país la pluja no sap ploure:
o plou poc o plou massa;
si plou poc és la sequera,
si plou massa és la catàstrofe.
Qui portarà la pluja a escola?
Qui li dirà com s'ha de ploure?
Al meu país la pluja no sap ploure.


El clima mediterrani té aquestes coses.

Podeu llegir tota la cançó en aquest altre post.

dilluns, 26 de maig de 2008

Tuixén

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


Aquest cap de setmana he estat a Tuixén. Un cap de setmana passat per aigua si voleu, però hem pogut gaudir del verd en la seva expressió més pura. Tots els tons de verds se’ns han mostrat davant el ulls, brillants, purs. Quin descans per la vista ! I per la ment !

dijous, 22 de maig de 2008

Bombolles de sabó

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


De ponent, ni vent ni gent

Ve de ponent com sempre aquest mal vent,
però no somiquem, plorem a voltes
amb els ulls i els punys per treure forces
del pou profund de la sang i el neguit.
Parlo de mi i de tots, i del meu temps
i d'altres temps esclaus de la mateixa
mesura de silencis i d'oblit.
Parlo d'uns ulls que escruten l'horitzó
perquè una nit s'hi ha d'ofegar l,a lluna,
i d'uns sorrals que cada dia el mar
neteja de remors i de petjades.
S'esbalça a dolls inútilment la llum
pels farallons ben recoberts d'escuma.
Ningú no es renta els ulls a ple torrent,
com anys abans, ni amb boira matinera.
Ja no cremem margeres ni encenem
teies d'ajut a cada cantonada.
Muden els temps, però no muda el vent
ni les proclames ni els miralls, i esclaten
bombolles de sabó davant els ulls
d'aquells que encara esperen el prodigi.
Vew de ponenty com sempre, i és fal•laç,
aquest mal vent, i encomana eixorquia.


Parlo per mi i per tots, i escric a crits
per mi i per tots, pel temps que em toca viure
i pels temps que vindran, i clavo els ulls
al cor mateix de l'espiral que engendra
aquest mal vent, ara que estic tan sol
que cap temor no m'aigualeix les hores,
ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada.
Ve de ponent com sempre, ja hok he dit,
aquest mal vent, i bufa fort encara.


(Miquel Martí i Pol, Llibre dels sis sentits)

dimecres, 21 de maig de 2008

Manolo Valdés

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne



TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement,
pel cavaller que m'ha servit.
Massa l'he amat, m'ha malferit,
vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament
entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
per Floris, cerco el seu favor,
car jo li ofreno cor i amor,
el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
si us tingués en lloc del marit
sols que em juréssiu, penedit,
de fer ço que jo voldria.

(LA COMTESSA DE DIA, Poesia trobadoresca, s. XII-XIII
)

dimarts, 20 de maig de 2008

Manolo Valdés

6 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne


Quan de mi, finalment, sols quedaran les lletres
posades com ocells damunt els cables tensos
dels esperits fidels als himnes de la vida,
un martell plorarà per la llum apagada.
El dia portarà corones de mimoses.
Potser hi haurà perdó en la mar que no calla.
El sol tindrà a la boca la seva sempreviva
i noves veus diran l'alegria de l'aigua.
Els vent devastarà el fanal i l'estàtua.
Els estius lluiran les seves bruses grogues
i el bastó blanc del cec sonarà als carrers grisos.
Entre les roques aspres i als boscos de les ànimes,
Orfeu seduirà les anònimes bèsties.
Vindran els plenilunis a fer fremir les verges
que esperaran l'amor entre els grills i l'acàcia.
Jo ja no tindré rostre. A mes oïdes d'herba,
el temps farà dringar un cascavell d'estrelles ...

AGUSTÍ BARTRA (1908-1982)

dilluns, 19 de maig de 2008

Manolo Valdés

3 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




Recordeu les escultures monumentals de l’Igor Mitoraj? Doncs la Rambla Catalunya torna a gaudir d’una exposició d’escultures, aquest cop del valencià Manolo Valdés.
Nascut al 1942, va iniciar la seva carrera com a membre fundador del grup Estampa Popular Valenciana, i més tard l’Equip Crònica amb el va participar fins l’any 1981.
Valdés ha desenvolupant una intensa trajectòria com a pintor, gravador i escultor. En quant a escultor, accentua les textures de la matèria en les seves escultures; fa ús del ferro i del bronze.
Interpretacions de la Dama d’Elx, de les Menines de Velázquez o de la Gran Odalisca d’Ingres, han ocupat la part baixa de Rambla Catalunya fins el dia 15 de juny gràcies a l’Obra Social de la Caixa.

dijous, 15 de maig de 2008

Graffitis

4 Comentaris / Cliqueu per llegir-los i escriu-ne




A l’escola de ceràmica, ja hem tornat la primavera al pati. Reunions culturals on artistes diversos ens presenten les seves creacions.
El divendres 4 d’abril van venir Vaqueros de Barcelona, ens van presentar el món dels graffiteros a Barcelona i, fins i tot, varen fer un graffiti en una de les parets del pati.
Distingeixen molt bé entre pintada, tag (paraules) i graffiti. I saben distingir on es pot fer un graffiti i a on no. Es queixen de que l’ajuntament no ho sap distingir i els posa trabes pel seu art.

Va haver-hi un moment que varen arribar a un acord entre ajuntament, i alguns comerciants, per tal de decorar les persianes dels comerços. Després, l’ajuntament se’n va desdir, els únics que cobraven éren els graffiteros no pas l’ajuntament! Ara l’ajuntament cobra per teure els graffitis, i posa multes de mil euros a qui els fa!
La absurditat arriba a canviar el pagament de la multa tot fent serveis a la comunitat, un dels serveis és ensenyar als infants a fer graffitis!

He fet una passejada pel barri tot fent fotografies de les persianes decorades, algunes realment precisoses, com podreu jutjar vosaltes en aquest i altres post que penjaré. Una manera de conservar-les doncs es veu que l’ajuntament té previst obligar als comerciants a pintar les persianes en verd fosc... Potser és que té l’exclussiva del color escollir!

Segueixen aquest bloc

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...